El tenista serbio Novak Djokovic durante su polémico paso por Australia. | Reuters

1

Es cas d’en Djokovic a Austràlia ha sét un episodi més d’aquesta comèdia en sa que es nostros governants aconsegueixen enfrontar-nos es uns contra es altres i treure lo pitjor de naltros. Basta llegir es comentaris que s’han arribat a escriure contra es tenista serbi per veure sa irracionalitat i s’emocionalisme extrem amb que es tracten ses qüestions polítiques des segle XXI. Però sobretot ha posat de manifest, una volta més, s’efectivitat de s’enginyeria social planificada per part des grans poders econòmics i de com funciona sa comunicació de masses que moldetja es nostro pensament contemporani a través de ses noves tecnologies.

Sa frase estelar i sentenciadora que resumeix es pensament i s’actitud hostil d’una part de sa població espanyola contra en Djokovic és «Ses normes hi són per complir-se». Però amb so tema de sa deportació d’en Djokovic entren en joc dos conceptes —tres, si volem— que no sempre van de sa mà, i que deixen en evidència aquesta frase a priori tan contundent, però que amaga un perill molt gros per ses llibertats.

Sa llei, des llatí lex, legis és una norma jurídica que dicta una autoritat política on s’ordena, se permet o se prohibeix una cosa. En altres paraules, ses lleis són normes que regulen sa convivència social d’una nació. Ara bé, existeixen lleis que respecten es drets i ses llibertats des ciutadans, però també existeixen lleis que no respecten es drets humans. Així com es fet de que una llei siga aprovada per un parlament democràtic tampoc significa que respecti sa llibertat des ciutadans.

En canvi, sa moral és es conjunt de regles, costums i valors que regulen es bé i es mal a una societat en base a criteris objectius. Pes seu costat, s’ètica és sa ciència que té per objecte s’estudi de sa moral i de sa conducta humana. S’ètica proposa sa valoració moral de ses persones, accions i situacions, i guia es nostro comportament humà a nivell individual. Gràcies a s’ètica sabem quan una cosa és bona o dolenta, quan algú és honrat o mentider, o quan una cosa és justa o injusta. En es cas que mos preocupa, una llei no és justa pes simple fet de ser llei. Una llei serà justa si és moralment correcte o acceptable.

Com va dir Juan Manuel de Prada entrevistat per Jano García: ¿En qué ser gregario y genuflexo te han convertido para que en vez de volcar tu indignación y pedir cuentas a quien te ha engañado estés tratando de demonizar y estigmatizar al que sale sin paraguas a la calle? Jo me deman, ¿en què mos estan convertint que som capaços de defendre es compliment de qualsevol normativa sense reflexionar si allò que imposa aquella norma és moral o immoral?

Es debat sobre sa vacunació obligatòria a Austràlia i a sa Unió Europea és un tema que durà coa, però això ja són figues d’un altre paner. Sa qüestió és que això de que ses lleis s’hagin de complir sempre siguen ses que siguen, senzillament, és un disbarat. Defendre que tothom hagi de complir sí o sí qualsevol llei sense aturar-mos a pensar si respecta es nostros drets com a ciutadans mos convertiria en persones buides de valors, d’educació i d’esperit crític; en sers mansos i obedients davant qualsevol poder polític o econòmic que, evidentment, acabaria abusant de sa seua posició de superioritat damunt una societat servil i anestesiada que ja no recuperaria mai més sa seua llibertat.

S’estat vol que pensem que legal és sinònim de correcte o de justícia, però això no és així i no ha sét mai així. Sa legalitat és una qüestió de poder, no de justícia. ¿Era correcte que s’esclavitud fos legal a Estats Units fins l’any 1865 perquè «era sa llei»? ¿Va ser justa sa persecució i discriminació des jueus a Alemanya perquè ses Lleis de Nuremberg fossin aprovades per unanimitat el 1935? ¿Està bé que es matrimoni homosexual estiga prohibit per llei i castigat amb sa pena de mort a països com Iran, Nigèria, Mauritània o Aràbia Saudita? ¿Hem d’acceptar sa lapidació de ses dones acusades d’adulteri perquè «és sa llei d’aquell país i s’ha de complir»?

¿Ses lleis hi són per complir-se? Idò no sempre. Sa moral està per damunt de qualsevol llei que no respecti es drets fonamentals des sers humans. Aquí a Europa i a qualsevol país del món.